A les instal·lacions receptores domèstiques de gas

SEGURETAT
RESPONSABILITAT
COSTOS
ESTANDARITZACIÓ
VIGÈNCIA
ANTECEDENTS EN ALTRES MERCATS

Europa va aprovar el Reglament de Productes de la Construcció per a garantir les prestacions dels productes de construcció i assegurar el compliment dels requisits bàsics de les obres de construcció. Per això va donar instruccions a tots els comitès de normalització del CEN (Comitè Europeu de Normalització) perquè emetessin normes harmonitzades o, per defecte, s'emetessin avaluacions tècniques europees, en base a les quals els fabricants elaboressin les declaracions de prestacions de cada producte i poguéssin identificar-se amb la marca CE.

Des de l'any 1999 la indústria del tub de plàstic no ha estat capaç d'una norma harmonitzada ni han optat per la via de l'avaluació tècnica europea que els permetés dotar als seus productes amb el marcatge CE, ni emetre les corresponents declaracions de prestacions mitjançant les quals els fabricants assumeixen la responsabilitat de la conformitat dels productes respecte a les característiques essencials. Els instal·ladors i consumidors, han de ser conscients que aquests productes no ofereixen la mateixa seguretat que tenen amb el tub de coure.

Les normes UNE que avalen el sistema multicapa per a instal·lacions de gas, alguna d'elles encara en fase d'elaboració, no inclou assaigs de comportament en vers el foc.
Segons el Reglament del Gas (RD 919/2006) l'instal·lador autoritzat és responsable de la seguretat de la instal·lació. Els tubs i accessoris de coure disposen amb la seva declaració de prestacions, a través del qual els fabricants assumeixen la responsabilitat lligada als seus productes. Tot i així, davant d'un accident en una instal·lació amb tub multicapa, l'instal·lador serà l'únic responsable.

Els sistemes multicapa que es pretenen introduir al mercat espanyol venen avalats, en teoria, pel compliment de normes estrangeres que no son reconegudes pel reglament de gas i per tant no disposen de cap cobertura reglamentària a Espanya. Els projectistes / instal·ladors assumeixen una gran responsabilitat si els incorporen.
Un dels arguments per a la introducció del tub multicapa és el menor cost en front al de coure equivalent. Però una instal·lació consta d'accessoris i, en el cas del tub multicapa, la obligatorietat de dispositius addicionals de seguretat. La foto pot ser molt diferent incloent tots els elements: accessoris, reguladors o limitadors de flux, dispositius de tancament tèrmic,...
A diferència del coure, els tubs multicapa de diferents fabricants son incompatibles i inclús dins del mateix fabricant aquesta compatibilitat no es manté en el temps. ¿Què passaria si en uns anys hagués de reparar o ampliar la instal·lació? Els fabricants només responen quan s'utilitza un “sistema complert”.

En el cas del tub multicapa en un mateix moment, tampoc serà compatible el destinat a gas amb el destinat a aigua potable, els elastòmetre de les juntes son diferents. Utilitzant coure no hi haurà d'haver dos jocs d'inventari amb el conseqüent estalvi i sense el risc d'utilitzar un element d'aigua per a gas.
La legislació vigent d'avui dia no permet les instal·lacions receptores de gas a menys de 5 bar amb tub multicapa. El RD 919-2006 encara no incorpora en el seu llistat de normes de referència la revisió de 2014 de la norma UNE 60670 per a les instal·lacions receptores domèstiques que admeten l'ús dels tubs multicapa.

I aquesta norma UNE 60670 al referir-se als tubs multicapa remet a la vegada a la norma UNE 53008-1 on es detallen els requisits que han de complir els tubs, accessoris i sistemes. Però encara no s'ha desenvolupat la corresponent norma UNE 53008-2 on s'estableixin els requisits pel disseny, la instal·lació i el manteniment d'aquests sistemes.
Un altre dels missatges dels promotors dels tubs multicapa per a gas es que ja s'utilitza a Amèrica del Sud i Alemanya.

Si bé és cert que, amb escassa acceptació, a Alemanya estan disponibles des del 2008, a dia d'avui han sorgit gran quantitat de dubtes tècnics sobre la seguretat d'aquestes instal·lacions per diferents motius tals com:
- Els tubs multicapa no tenen alta resistència tèrmica.
- La obligatorietat de dispositius de seguretat addicionals: dispositius de tall tèrmic, reguladors o limitadors de flux. En el cas d'aquests últims sorgeixen dubtes tècnics importants ja que la seva concepció original no era per a ser utilitzats com a dispositius de seguretat sinó com a limitadors de cabdal i, per tant, cap fabricant ha pogut assegurar que funcionen correctament (tancant el pas del gas) en cas d'incendi o trencament parcial de la tuberia.
- La operativitat dels dispositius addicionals de seguretat amb el pas del temps.
- La resposta “real” d'aquests dispositius de seguretat en cas d'incendi. El seu disseny es basa en conceptes teòrics de difícil validació. El càlcul de mida del limitador(s) de flux és molt complexa i inexacta a causa de les diferents disposicions que poden haver entre sí i a la simultaneïtat en la que han de treballar de forma puntual (exemple, l'arrancada d'una caldera).
- A data d'avui, no hi ha dispositiu addicional de seguretat certificat per AENOR. És més, no existeix ni normativa UNE ni evidentment tampoc reglament de certificació. Només la norma 60719 contempla un limitador de cabdal pensat per a ser instal·lat a l'entrada d'una cuina.